Metròpolis

Tot és líquid

I nosaltres fràgils

No sabem ser feliços

Ni ser nosaltres

No sabem d'arbres

Ni d'ocells ni d'astres

Tot és líquid i res no deixa rastre

L'amor, el dolor,

El sou i fins i tot la mort

Desarrelats com els avions

Que apunyalen núvols

D'un món buit i fals

Que ens vol aïllats, sols, distrets, gol, ansietat i rock and roll

Likes, likes

Compte cada dia els likes

Quants clics al rescat

De l'ego atrofiat

Cec, sord, mut, mutilat

Desconcertant com

Un aparador ple

De maniquins flacs

I el desfici em devora

No puc dormir

No em queden forces

I el monstre torna cada nit

Marrons, estrès,

La pressió

De no ha arribar a tot

Visc reclòs

En una cel·la oberta al món

Soterrat als budells

D'una bèstia que agonitza

Busques un color

Un només a les palpentes

No empaites la plenitud

Sinó vèncer la impotència

Poder plantar cara

A la seua violència

Entre les runes

De cara al mòbil

No sé què dir

No sé com competir

Sempre en guàrdia

En un món hostil

Indefens i diminut

En l'allau sense fi

D'egoisme, elitisme

I supremacisme

Que fa el mal banal

Seductor, blanc,

Un verí sigil·lós i ocult

Que ens va infectant

Angoixa, placebo

Focs artificials

I caic, caic

Com una bola de neu

Sense arrels

No tinc fre

No sé ni dir-te adeu

Sóc un cos vençut

Ple de blaus nu

Apague la pantalla

Per connectar amb tu

I em torna aquella ràbia

De rebentar la gàbia

Recordes l'emoció

De viure sense por?

Encara som vius

Encara som vius

I a la merda tot

Si encara somrius

Soterrat als budells

D'una bèstia que agonitza

Busques un color

Un només a les palpentes

No empaites la plenitud

Sinó vèncer la impotència

Poder plantar cara

A la seua violència

Soterrat als budells

D'una bèstia que agonitza

Busques un color

Un només a les palpentes

No empaites la plenitud

Sinó vèncer la impotència

Poder plantar cara

A la seua violència