Carta Per a Ningú

Maria meva, tinc por

Les meves mans no em responen

Però no t'espantis, que no

Sabrà ningú si tremolen

Sento en el cor haver de marxar de tu

I dels meus fills estimats

Que no mereixen pas, que no mereixen pas

Que avui son pare no sigui al seu costat

Que no mereixen pas, que no mereixen pas

Obrir la porta al qui ve i se la m'emporta

Tan lluny de la llar

Tant de temps ens l'ha oberta l'angoixa

Tant de temps la misèria ens ha acompanyat

Tant de temps he sortit al carrer d'amagat

Ple de por, de raó i ple de força

No m'ha vist ningú patint amb tu per un tros de pa

Però per ells sóc l'astre que cal ensorrar

I oblidar-ne el rastre, el rastre, el rastre, el rastre

Maria meva, tinc por

Les meves mans no em responen

Però no t'espantis, que no

Sabrà ningú si tremolen

Porto les robes que un altre va portar

I em podriré al costat seu

No cal posar una creu, no cal posar una creu

Sobre el qui ja la portava lligada als peus

No cal posar una creu, no cal posar una creu

A la memòria de qui no té història

Que puguis resar

Quan les dents de la mort em destrossin

Quan les cendres emprestin els seus colors

I algú ensenyi als teus fills que el sol llueix per tothom

I tu, lluny del seu món, te n'adonis

Parla'ls en llavors del paramon sense obrir les mans

Bé sàvies les causes de la meva sang

I la sang dels altres, dels altres, dels altres, dels altres

Maria meva, tinc por

Les meves mans no em responen

Però no t'espantis, que no

Sabrà ningú si tremolen