La Nostra Sort

La nostra història són les cases de fantasmes

Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya

El nostre rostre és una història inacabada

D'uns amants que pretenien compartir la seua història

La nostra por és una sala d'hospital

Les retallades decidint la teua sort

Els nostre rostre és una història inacabada

D'uns amants que pretenien compartir el seu amor

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada

Que arrastrem i suportem amb elegància

El nostre límit és una arma carregada

Que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança

La nostra pena és una pena d'esperar

Pels detinguts d'aquella vaga general

El nostre límit és una arma carregada

Que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar

I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua

De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força

Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi

Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres

Arrassades per l'oblid i la sequera

La nostra espera són les nits que no dormíem

Esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella

La nostra por és una escola sense cor

Les retallades decidint la teua sort

La nostra espera són les nits que no dormíem

Esperant en la penombra el naixement d'un altre món

Les nostres hores s'alimenten de la ràbia

Que habitem a les vesprades de la misèria compartida

La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta

De l'extensa polseguera que dissipa la mentida

El nostre joc és una xarxa d'unitat

Que protegeix a les persones que estimem

La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta

De l'extensa polsegurea que rebenta pels carrers

I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua

De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força

Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi

Senzillament

I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua

De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força

Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi

Senzillament, senzillament

El cor és una bomba

Que sempre porte dins

L'afine amb les idees

El cap, el cos, els dits

La nostra història són les cases de fantasmes

Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya (El cor és una bomba)

El nostre rostre és una història inacabada

D'uns amants que pretenien compartir la seua història (Que sempre porte dins)

La nostra pena és una pena d'esperar

La nostra pena és una pena d'esperar (L'afine amb les idees)

El cap, el cos, els dits