per fer tot això

vine, agafa’t fort

vull escoltar el silenci des del menjador

sento l’aire als pulmons

vull buidar-me i oblidar on sóc

un mar d’hivern que mostra el fons

vull estirar-me i mirar els núvols sota el sol

uns rajos que taquen l’habitació

vull despertar de miratges i malsons

vine, cap a mi

vull treure les paraules guardades al meu pit

sento els dies corrent entre els dits

vull viure en la nostàlgia del que encara no té fi

un cel blau i un cel rogent

vull practicar la vida intensament

unes veus que em parlen amb el vent

vull tancar els ulls i obrir i omplir la ment

però per fer tot això

no he de treballar

per fer tot això

no he de treballar

per fer tot això

no he de treballar

per fer tot això

no he de treballar

per pagar la meva pròpia existència