Tots Els Tons De La Ràbia

Deixeu-me parlar la meva llengua àrab abans no m'ocupin l'idioma també.

Deixeu-me parlar la meva llengua materna abans no li colonitzin la memòria també.

Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia.

L'única cosa que volia fer el meu avi en despertar-se en fer-se clar era veure com

l'àvia s'agenollava per resar en un poblet ocult entre Jaffa i Haifa.

La mare va néixer sota una olivera en una terra que diuen que ja no és meva.

Però jo, jo travessaré les seves barreres, els seus punts de control,

el seu coi de murs de l'apartheid i tornaré a la meva pàtria.

Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia.

Però vosaltres em dieu que aquest úter que porto a dins només us portarà el proper terrorista.

Durà barba, empunyarà una arma, cap de turbant.

Em dieu que envio els meus fills a la mort, però aquests són els vostres F16,

els vostres helicòpters, al nostre cel.

Així que parlem d'això del terrorisme un moment:

no va ser la CIA qui va matar i entrenar Osama de bon començament?

Els meus avis no corrien com pallassos amb capes blanques i caputxes blanques al cap, linxant gent negra.

Així que us ho diré ben clar:

cap ocupació no és bona ni cap exèrcit és moral.

Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia

Així que qui és aquella dona que crida en una manifestació?

Em sap greu, no hauria de cridar, jo?

Potser que m'hagi descuidat de ser el vostre somni orientalista perfecte,

el vostre geni de la llàntia, la ballarina de la dansa del ventre, l'odalisca, l'àrab de veu suau:

«Sí, amo. No, amo. Gràcies pels sandvitxos de mantega de cacauet que ens plouen des dels vostres F16, amo.»

Sí, els meus alliberadors són aquí per matar els meus fills i a sobre dir-ne danys col·laterals.

Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia.

Així que us ho dic i prou: aquest úter que porto a dins només us durà la propera rebel.

Durà una roc en una mà i una bandera palestina a l'altra.

Soc una dona àrab de color. Vigileu, vigileu, la meva ràbia!