QUE EL MÓN NO ENS DOLGUI (TANT)

Que el futur sigui una pàgina en blanc

Que el sol ens marqui les hores

M'entrego al que vindrà

No vull que cada dia sigui com el dia d'abans

Ens ensenyen a omplir la vida

I no sabem com viure-la

Estem atrapats a una presó de vidre

Lligats a la rutina

Però és que quin "pal" haver-se de conformar

En tenir el diumenge lliure

I el dilluns anar a treballar

Se'ns escapa el present

Bocins de vida, grapats de temps

I ara, que ha arribat la primavera

Vull deixar-ho tot enrere i girar al primer trencant

I ara, que tot és a les nostres mans

Que la nit ens trobi lluny d'aquest soroll artificial

I que el món no ens dolgui tant

Vull que em perdi de vista la ciutat

No vull perdre el temps

Abaixar el ritme no vol dir estirar els frens

Viure sense expectatives

Desfer-me d'aquest pes

Sense esperar res més

Vull fer-ho a poc a poc

Jo vull fer-ho bé

I ser conscient de les coses que vaig fent

Poder gaudir dels que m'estimen

Poder estimar-los més

Però és que quin "pal" haver-se de conformar

En tenir el diumenge lliure

I el dilluns anar a treballar

Se'ns escapa el present

Bocins de vida, grapats de temps

I ara, que ha arribat la primavera

Vull deixar-ho tot enrere i girar al primer trencant

I ara, que tot és a les nostres mans

Que la nit ens trobi lluny d'aquest soroll artificial

Se'm fa tan gran

I em fa sentir petit

Haver de complir el que s'espera de mi

Se'm fa tan gran

Però en el fons és senzill

Aprendre a valorar la sort de poder ser ara i aquí

Només tenim el present

Bocins de vida, grapats de temps

I ara, que ha arribat la primavera

Vull deixar-ho tot enrere i girar al primer trencant

I ara, que tot és a les nostres mans

Que la nit ens trobi lluny d'aquest soroll artificial

I que el món no ens dolgui tant