Tinc Una Bèstia Dintre Meu

Quan la xurma em ve a buscar Amb teies, forques i garrots, Vaig al bosc i sóc boscà I a les viles sóc vilà Però sóc sempre perillós. Tinc una bèstia a dintre meu I jo la deixo anar a passeig A cavall, en cotxe o a peu Prop del Pirineu Mirant de fer mal. Tinc una bèstia a dintre meu Que malda i lluita per sortir; Tinc una bèstia a dintre meu I ho juro per Déu: No hi ha lleis per a mi. Lladres i serenos, peus de porc; Tristes serenates vora el foc. L'ànima em fa figa i vinc boig, Fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc. Si hi ha un conflicte i vols guanyar, L'altre bàndol has de destruir; Noi, no siguis cagamiques Que has de ser menys pacifista Que no ho és ton enemic. Tinc una bèstia a dintre meu, Les venes plenes de verí; M'escriu les lletres i els acords I és tan sols per això Que sóc cantautor. Tinc una bèstia a dintre meu Que malda i lluita per sortir; Tinc una bèstia a dintre meu I ho juro per Déu: No hi ha lleis per a mi.