Arbres de pols

Davant el temple de Sant Agustí, paraven

autobusos, tramvies grocs. Evoque una plaça

polsosa, d’arbres tristos. Ara tot ha canviat.

Jo recorde un vell pati, i a dins una tartana.

Recorde el passadís, tot pixat, de Sant Pau.

El passadís pudia, de lluny, a l’àcid úric.

La plaça era una plaça polsosa i pobletana.

Més enllà, l’Institut, oh la cultura, mare!

Aquells tramvies grocs, els autobusos blaus,

bruts de la pols llunyana de Silla i Catarroja.

I baixava una dona, i duia una cistella

i vora riu anava a la Presó Model.