Camises de Palmeres

Em va dir la primavera

que l'estiu és un bon home,

duu camises de palmeres,

i s'asseu on troba una ombra.

Va descalç per les voreres

i es desfà com les persones.

Hi ha turistes i ell espera

que la nit sigui més bona.

I passa el temps.

Ja veu la lluna blanca

amb un ramet d'estrelles,

que s'estira en una onada

fins que li arriba a tocar els peus.

Ja de nit es treu la roba,

la camisa de palmeres,

i, tan nu com una aurora,

mar endins fa braça i neda.

Sempre molt millor si és mar endins.

Sota la lluna blanca,

i el seu ramet d'estrelles,

s'estira en una onada

i sura com suren els vents.

I pensa coses que no són prou importants.

I des d'aquí la riba sembla molt més gran.

A la quietud de llums de cases i d'un far,

és tot qüestió de temps.

Se'n va la lluna blanca

i el seu ramet d'estrelles.

No ets tu, és el concepte.

Camises de palmeres.