Ella té un cel als ulls

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols

Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor

Quan els meus ulls es mullen

Ella s'empassa les llàgrimes

I amb la seva veu dolça

Tot els inferns em fa oblidar

Potser ella té ganes de plegar

Però amaga sa tristor

I em convida a saltar

Per sobre el gran riu de l'enyor

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols

Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor

Com un gran raig de sol

Que em crema els ulls de tant mirar

Ballo en els seus cabells

Com un follet trist i rialler

Si tot sembla perdut

I s'estreny al laberint

Ens agafem de la mà

I saltem junts