Miro les estrelles embadalit però també entenc
Que jo si fos per elles, em podria estar podrint a l'infern
En canvi, aquí a la terra la indiferència no és el principal
Que hem de témer dels homes, de les dones i dels animals
Com ens sentiríem si cremessin els astres
Amb una passió no corresposta per nosaltres?
Si no pot haver-hi igual estima
Si no podem sentir el mateix amor
Deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos
Tan admirador com crec que soc
D'estrelles a qui sé que interesso ben poc
Tampoc, ara que les veig, podria dir
Que n'hagi enyorat alguna des d'aquest matí
Com ens sentiríem si cremessin els astres
Amb una passió no corresposta per nosaltres?
Si no pot haver-hi igual estima
Si no podem sentir el mateix amor
Deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos
Si totes haguessin de desaparèixer o de morir
Hauria d'aprendre a mirar cap a un cel buit
I veure en l'absoluta foscor quelcom gloriós
Tot i que això em costaria una mica més d'un dia o dos
Una mica més d'un dia o dos
Una mica més d'un dia o dos
Una mica més
Una mica més
Una mica més d'un dia o dos
