Ací sentat gaudint del sol
Sentint com sagna el meu cor
Aquelles imatges que ara tornen
Em saluden mentre fugen
I ara jo que es supon que soc lliure
Amb el canó de l'apatia tocant-me els cabells
Mentre em forces a oblidar tot lo que em plena
Tots aquells moments que ja han passat
I ací gitat al llit de nou
Furtant-li vida a un raig de sol
Que es cola per l'única escletxa
Oberta quan te'n vas anar
I ara jo que es supon que soc lliure
Amb el canó de l'apatia tocant-me els cabells
Mentre em forces a oblidar tot lo que em plena
Tots aquells moments no tornaran
I ara jo que es "supón" que he de trobar-me
De nou després d'aquest estiu tan poc casual
Mentre em passe els dies tristos furtant la vida
D'aquell raig de sol que em vol matar.
