Jo Vinc D'un Silenci

Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg De gent que va alçant-se Des del fons dels segles De gent que anomenen Classes subalternes Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg Jo vinc de les places I dels carrers plens De xiquets que juguen I de vells que esperen Mentre homes i dones Estan treballant Als petits tallers A casa o al camp Jo vinc d'un silenci Que no és resignat D'on comença l'horta I acaba el secà D'esforç i blasfèmia Perquè tot va mal Qui perd els orígens Perd identitat Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg De gent sense místics Ni grans capitans Que viuen i moren En l'anonimat Que en frases solemnes No han cregut mai Jo vinc d'una lluita Que és sorda i constant Jo vinc d'un silenci Que romprà la gent Que ara vol ser lliure I estima la vida Que exigeix les coses Que li han negat Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg Jo vinc d'un silenci Que no és resignat Jo vinc d'un silenci Que la gent romprà Jo vinc d'una lluita Que és sorda i constant