Aniversari

Els llums s'han apagat, han tret el pastís Aplaudien els pares, els tiets i els amics Tots alhora, agrupats en un únic crit Que demani un desig, que demani un desig! I tu, nerviosa Com sempre, que et toca ser el centre d'atenció Has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc Els teus ulls que bancaven buscant un desig Les espelmes cremaven i alguns dels amics T'enfocaven amb càmeres de retratar Una veu comentva: Ai, que guapa està! I jo en el fons m'acabava el culet de la copa, decidit A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit Per un cop empetitit, sota els tamborets I la taula allargada pels dos cavallets Fent-me pas amb prudència per un entramat De sabates d'hivern, de confeti aixafat I esprintar, maleint, la llargada dels meus nous passets I amagar-me entre un tap de suro i la paret Just a temps que no em mengi el collons de gatet I escalar les sanefes del teu vestit I falcar el peu esquerre en un descosit I arribar-te a l'espatlla i seure en un botó I agafar un pelet d'aire i amb un saltiró Enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap! I ja dins del desig, veure si hi ha bon ambient Repartir unes targetes, ser amable amb la gent I amb maneres de jove, discret i educat Presentar els meus respectes a l'autoritat Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells Fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers I amb un home amb corbata que no sé qui és I en el núvol de somnis que tens a l'abast I entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs Detectar un caminet que m'allunyi del grup O una ombreta tranquil·la on, desapercebut Estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran Mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant