Com Els Ocells

Portes tatuat als ulls La il·lusió i l'esperança d'un infant Que observa amb atenció el seu voltant Que no es rendeix, ni mira enrere Portes la frescor del mar al teu somriure I als peus una festa major Difícil no admirar aquest 'anar pel mon' De forma dissident, però tan riallera I que reneguis de viure Conformant-te amb unes regles que esclavitzen I deliberadament ens empeny cap a un abisme I ens obliguen a ser Com els ocells que no poden volar Per viure a gàbies que mai no els faran lliures Com qui s'aferra ben fort de peus i mans A un pas del temps que poc a poc ens treu la vida Portes a les mans l'olor de l'herba humida I la punta del dits, la carícia d'una mare Que es fa forta, que es fa valenta I acarona al seu cadell, mentre el mon segueix en guerra I que t'esforcis en viure Coherent als teus principis, coherent al que prediques Trobant en les companyes la mà estesa Per deixar de ser Com els ocells que no poden volar Per viure a gàbies que mai no els faran lliures Com qui s'aferra ben fort de peus i mans A un pas del temps que poc a poc ens treu la vida Portes a la boca el coratge de la història Cridant als 4 vents que no, "No passaran!" Els distrets i acomodats que no es qüestionen el seu temple Especulen amb la vida, justifiquen la violència I diuen que som radicals per voler unes vides dignes Lluny de pàtries que assessinen i fan pena Com els ocells que ja poden volar Ben lluny de gàbies que mai no els han fet lliures Com qui s'aferra ben fort de peus i mans A una llibertat que poc a poc ens dona vida Com els ocells que ja poden volar Ben lluny de gàbies que mai no els han fet lliures Com qui s'aferra ben fort de peus i mans A una llibertat que poc a poc ens dona vida Com els ocells que ja poden volar Ben lluny de gàbies que mai no els han fet lliures Com qui s'aferra ben fort de peus i mans A una llibertat que poc a poc ens dona vida