El gran mag Mac

Es feia dir "El Gran Mac" i era un desastre,

ningú no el coneixia, tant se val.

Se'l veia per les fires i als teatres

oferia tres sessions per quatre rals.

Ningú li feia cas ni l'escoltava

mai no tenia el públic ben atent

el seu desig, un dia, potser li arribaria:

poder sentir per fi els aplaudiments!

Tothom es feia sempre un tip de riure

quan ell sortia amb aquell barret.

"Dalt d'un escenari has de somriure"

es deia a si mateix, fent l'homenet.

A mitja nit els estris recollia

i mirava la platea dolçament,

somniava amb aquell dia, aviat arribaria

poder sentir per fi els aplaudiments!

Un dia "el Gran Mac" va preparar-se

el truc de màgia més impressionant.

Faria, a la de tres, desaparèixer

allò que li posessin al davant.

- Avui, estic segur que m'aplaudeixen -

i va posar-hi tot el sentiment.

Oh, Gran Mac ets únic! Desapareix el públic!

no va quedar ningú en el seu seient.

De ben segur aquell dia, tothom t'aplaudiria

Però t'has quedat tot sol en un moment

Es fa dir "El gran Mac" i és un desastre,

i encara no el coneixen, tant se val.

Se'l troba per les fires i als teatres

fa sempre tres sessions per quatre rals.

Si un dia el trobes, queda't una estona,

els seus ulls es tornaran lluents

perquè el desig canvia, només vol companyia

i poder sentir el teu aplaudiment.