Amb un ram de clamídies

Quan al club ja tancaven El senyor seguia atent Amb un ram de clamídies La mirava entre la gent Quan va anar a recollir-lo Amb el cotxe a l'aeroport Amb un ram de clamídies Ell la va abraçar molt fort I el matí del casori La germana, quin consol Quan el ram de clamídies Va poder enxampar al vol! (Cal que neixin flors a cada instant) Tot el que em queda per dir Des de Ràdio Capvespre És que avui tinc més fred que ahir Tanca la finestra I que dolços els dies Quan als ulls no els calen mots I un perfum de clamídia Sembla embriagar-ho tot Però que amarga la tarda I que intensa la pudor D'aquell ram de clamídies D'ella demanant perdó! Ara tota una vida Resta en un traster llogat On els rams de clamídies Es panseixen, oblidats (Cal que neixin flors a cada instant) Tot el que em queda per dir Des de Ràdio Capvespre És que avui tinc més fred que ahir Tanca la finestra Diu que ell és per la zona Que els dies de sol camina Fins que els peus fan mal o fins que Un ja no sent el món com gira I que, guardant certa aparença D'ordre dins el caos, s'entrega A una feina que queda molt bé dir que tens a les festes Diu que fa un parell de dies El rumor es confirmava I ella va tornar a ser vista Digna, travessant la plaça Que l'alcalde va esverar-se Donya Elvira persignar-se I nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres Tot el que em queda per dir Des de Ràdio Capvespre És que avui tinc més fred que ahir Tanca la finestra Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres