Ànima rumbera

no se sap d’on fugia

si del fred o la calor

si només buscava calma

o venia a fer algun dol

la gent sempre comentava

no sempre amb mala intenció

que es va exiliar a la muntanya

després de perdre-ho tot

sempre saludava, la camisa oberta

tocant la guitarra sota una morera

ningú el coneixia, però se l’intuïa

ànima rumbera

la casa destartalada

el cap en un altre lloc

una mirada tan trista

per les ferides del cor

i tantes coses sentia

impossible trobar repos

quan la vida se t’enfonsa

per un cop de mala sort

sempre saludava, la camisa oberta

tocant la guitarra sota una morera

ningú el coneixia, però se l’intuïa

ànima rumbera

tinc una conversa pendent amb mi mateix

que venen curves, que venen curves

m’ho proposo ara i podrà ser després

que venen curves, que venen curves

tinc una conversa pendent amb mi mateix

que venen curves, que venen curves

no vull haver de penedir-me del que no he fet

sempre saludava, la camisa oberta

tocant la guitarra sota una morera

ningú el coneixia, però se l’intuïa

ànima rumbera