Feia dies que els amics
Em volien treure de casa
I ahir a la nit
Van arrossegar-me
A un nou lloc
De pizzes artesanes
Els ha quedat bonic
Sona música italiana
Hi ha cadires de colors
Al voltant de cada taula
Algú demana
El millor vi de la carta
I al beure el primer glop
Se'm clava
Com la punta d'una espasa
Una veu que no esperava
Diria que eres tu
Unes taules enrere
Sopant amb algú que no conec
Juraria que eres tu
Parlàveu de la feina
I rèieu amb aquest
Algú que no conec
I és tan estrany
I és tant absurd
No goso girar el cap
No vull que siguis tu
I noto que els amics
Allarguen la conversa
I parlen de l'estiu
I no sé què de Formentera
Jo només sento
Una veu
Que em desespera
Recordo que eres tu
Una foto en blanc i negre
Ballant amb bombetes al carrer
Recordo que eres tu
Saltàvem la foguera
I el món era petit
I aquell amor immens
I és tant estrany
I és tan absurd
No goso girar el cap
No vull que siguis tu
No saps quantes vegades
He tornat a aquella taula
I et sento i em giro
I vinc a saludar-te
I em presento
Al noi que t'acompanya
I et dic que et veig molt bé
I et dic que estàs molt guapa
I el món desapareix
Amb aquella mirada
Quedem la meva por tu i jo
I veig creuar la vida
I et dic amb veu trencada
Seria tan feliç
Si tornem junts a casa
