Estimar-te com la terra

Sé morir i sé viure Sé fer pondré el meu sol Sé fer mal, sóc de vidre Sóc guspira, estel i carícia Faig del drama tres muntanyes Faig allò que tots esperen Faig i roures, branques tendres Sóc al terra amb l'herba seca És quan dormo que hi veig clar És la brisa i la marea És com taronges d'Alcanar Sóc tardors i primaveres Si m'ensorro fes-ne runes No m'enterris a l'arena Si és delicte no guanyar Jo no vull aquesta condemna I per lliure vull un país I per seure una vorera Per somiar, que vens amb mi Per no perdre'm la drecera Al meu pit un cor sencer A l'estomac papallones A les mans fruits d'esbarzer I al record les tardes bones I cançons a mig desfer El gat vell que m'ha vist créixer O fer el punki pel carrer Treballar els caps de setmana I no veure't els feiners Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers Pels moments de dubte Pel món que tinc al cap Per quan era invencible I la por era un fracàs Els vells salten les barreres I tot torna a començar I els nens seuen a les places I nosaltres a aquell bar I la gent que sempre córrer Avui para a saludar I el meu cor segueix en ordre Viu de lluites quotidianes Mentre estripa el que fa mal I l'escalfes si m'abraces I al record les tardes bones I cançons a mig desfer El gat vell que m'ha vist créixer O fer el punki pel carrer Treballar els caps de setmana I no veure't els feiners Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers