La Maria i el Marcel
De costat en una barra
Es miren i fan glopets
A les respectives canyes
Ell vesteix tot de vermell
Ella emplena un crucigrama
Ai Maria, ai Marcel
Qui s'acosta a parlar amb l'altre?
Qui s'arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar
Ella se'l vol endur a casa
Et convidaria a vi
Seria dolç, seria amable
Si volguessis seure amb mi
Quin moment més agradable!
Tancaríem el local
La nit seria tan llarga
Marxaríem els dos junts
D'aquesta ciutat tan rara
I tindríem fills ben forts
I una casa amb balconada
El Marcel allarga un braç
La Maria somriu a l'aire
Però l'estona ha anat passant
I no troben les paraules
Ell demà serà capaç
Ella demà estarà més guapa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
És nit freda per ser abril
No s'està enlloc com a casa
