Somio tant
Que em dius que si que vols
Que vingui al teu jardí
Quel regui tot el matí
Somio tant que tot sovint oblido
Que el teus ulls mai acaricien els meus
Sempre que et veig resto callat
Com un estaquirot que no sap
Que carai dir ni que fer
Per aquest motiu jo et canto a tu
I escric versets tots usant la cadencia d'un vals
Quina tonteria pero, parlar de aixo si al mon hi ha tantas guerres
Ens hem fet un planeta que es un fastig i una birria
Si ja se que aqui es pot viure bè
Si ens falta la consciencia
Ets ric perquè hi ha pobres i no has de pencar per menjar
Si has tingut sort
I has nascut ric
I et pots permetre de passar el temps
Cantant, rient i ballant
Si has tingut sort diners i amor
Ves i recorda dels pobres i canta per ells
