L'hora justa

Minvar el soroll.

Respirar fons.

Donar-me el pit.

Gratar el melic.

Ballar per dins

i creuar els dits,

creure en la sort

del vent i el foc

i com un vell

saber-ho tot,

com un brot tendre

que tot ho pot.

I esperar

a calmar aquesta set

i esperar a resoldre el meu fred d'hivern,

recolzat sobre estores d'abril

i retrobar-me

a l'hora justa

per anar de tard.

I anar-me'n lluny

a veure el mar

i dir el meu nom

i veure que hi reposa un món

de segons i minuts,

de paraules i punts,

de carícies i algun cop oportú,

de placenta i gemec,

d'esquelet i de pell,

del meu constant intent

per retrobar-me

a l'hora justa

per fer-me gran.