Poc a Poc, al Fi

Va caure la nit

Pels carrers de la ciutat

Com una pluja silent

Que anés embriagant

El soroll dels diners

Les petjades dins del fang

I els crits impotents dels gegants

Tots els cants del món

Les veus benpensants

Plenes de bons sentiments

Les campanes dels convents

I els precs suplicants

La frase d'amor

Que t'ha recordat les pors

Egoisme sant dels amants

Tots els cants del món

Fou llavors quan

Tots els llavis ja eren muts

I el repòs dels abatuts

Dur de bon resguard

Fou llavors quan

Començaren a rugir

A poc a poc al fi

Tots els plags

Provocats, ignorats pel món