Ben poca cosa tens

Ben poca cosa tens:

La taula i uns quants llibres,

l'enyor d'ella, que és lluny

i tampoc no l'oblides,

i aquest silenci, dens

de paraules no dites.

Si ara escrius, a recer

de tanta melangia,

et perdràs pels camins

d'una tristor benigna,

la veu se't tornarà

poruga i malaltissa

i a cada mot creuràs

que perds un tros de vida.

Deixa-ho tot. Al carrer

fa una tarda tranquil·la.

Camina. Hi ha gent

per fer-te companyia.

No et refusis a cap

dels horitzons que et criden.

Quan tornis, tot serà

més assenyat i digne.

No hauràs oblidat res

-no és més lliure qui oblida-,

però duràs les mans

plenes de llum fresquíssima.