Houston

Algú s'inventa les paraules Algú em va dir que al sostre no hi havia res Amago l'aire dels pulmons dins un globus que s'escapa I amb una corda es va aixecant tot el meu pes Ja m'ha caigut una sabata Sobrevolant finestres, núvols i pensaments Potser l'alçada em torna sord o m'oblido d'escoltar-te Potser la lògica l'escriguin altres lleis Quan el camí es faci llarg Recordaré la vista d'aquesta ciutat Houston, no hi ha cap problema Aquí tot va bé, va tot sempre bé Houston, no hi ha cap estrella Quan ningú la veu, quan ningú la veu El mapa no diu com s'hi arriba Però la curiositat viatja en missió espacial Si l'aire es fa més fred aquí, potser trigo més d'un dia Millor que avui ja no m'esperis a sopar Potser és millor que no m'esperis Quan el camí es faci llarg Recordaré la vista d'aquesta ciutat Houston, no hi ha cap problema Aquí tot va bé, va tot sempre bé Houston, no hi ha cap estrella Quan ningú la veu, quan ningú la veu I cada cop que camino vaig més lluny Coordenades d'un espai-temps que hem perdut Aquí les coses ja no cauen pel seu propi pes Relatius com els dies que hem viscut Teories que s'escriuen i es fan fum Aquí les coses ja no pesen el seu propi pes Houston, no hi ha cap problema Aquí tot va bé, va tot sempre bé Houston, no hi ha cap estrella Quan ningú la veu, quan ningú la veu