Pepa La Lletera

Pepa, la lletera, Té les cames més fines del món. Fa vuit dies, Al ball del carrer de Sant Vicenç, Totes les noies li deien, li deien. Va anar a dormir tan a deshora, Que son germà, matiner, Ja apariava la bicicleta, la bicicleta. I el diumenge següent, Sortint del ball de la violeta Li vaig dir: "Pepa, Pepa quina son aquest matí". Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons. Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven. S'obrien tots els balcons. Dues hores més tard Marxava clos amunt, A cada mà dos pots de llet Els ulls se li aclucaven. Veia, ballant, deu mil parelles Amb un clavell de llustrina al front; Dels fanals japonesos esberlats, Els flams s'escapaven cap al cel I l'omplien d'estels. Va arribar tan a deshora, Que son germà, matiner, Ja apariava la bicicleta, la bicicleta. I el diumenge següent, Sortint del ball de la violeta Li vaig dir: "Pepa, Pepa quina son aquest matí". Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons. Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons. Pepa! Les cases de banda i banda Havien desaparegut. Pepa! Ai quina son aquest matí Va respondre aquest dilluns Pepa, Pepa! Pepa, Pepa es veia sola al món De cara al cel lluminós. Pepa! Tan a deshora que era tard, Hora que era tard, Hora que era tard. Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons. Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons. Tan a deshora que era tard, Tan a deshora que era tard, Tan a deshora que era tard. Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons. Tan a deshora que era tard I la monja la renyà Deixa els pots al graó I entre reny i reny i plor Els ulls se li aclucaven S'obrien tots els balcons.