Un sol pensament m'ha pres la calma: veure com algú s'emporta el so... llàgrimes d'argent de matinada amb regust amarg pel record. I Orfeu té la mà tancada. Dorm en un racó entre malsons. I no vol que l'estimin. Ara és mut i sord. Viu sol al seu món. L'aire del carrer, quan pot, s'amaga. Busca mil raons per no cantar. Fa un somriure trist amb la mirada i un instant més tard se'n torna al mar. I Orfeu té la mà tancada. Dorm en un racó entre malsons. I no vol que l'estimin. Ara és mut i sord. Viu sol al seu món. Viu sol al seu món. Viu sol al seu món.