La fi (feat. Judit Neddermann)

Quina llàstima, tan ros com era Mai no ha portat barret Camino pel carreró amb les mans creuades Quan de sobte un veló m'atropella La fi, la fi, la fi Quina llàstima, tan ros com era Duu barret d'un verd tristoi I les mans a les butxaques, són deu cèntims que val una vida Sóc mort de profecia, que vaig avall a La fi, la fi, la fi