Vint-i-un Botons

Soc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant Capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat Escrivà de paraules senzilles als mots encreuats Quarts de sis Ja som a la platja i sembla que tot preparat Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum I la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum Vint-i-un botons cordats Un dimarts de primavera A la riba d'ultramar On no paren les sirenes Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu Vaig pensant Les coses que penso quan no tinc res més per pensar Ella riu, i ell fa aquell posat de "tio" seriós i elegant Gira el vent, el terra se'ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap Com qui atura una idea que avui li ha donat per volar Vint-i-un botons cordats Un dimarts de primavera A la riba d'ultramar On no paren les sirenes Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu Vint-i-un botons cordats Un dimarts de primavera A la riba d'ultramar On no paren les sirenes Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu