On habita l'aire

Et busque a les fosques Caminant pel barri Entre les ombres sota la caputxa Que encara em fa més fràgil Com atrapat en un vagó oxidat De les muntanyes russes On cavalquen els traumes Monstres i fantasmes Que no em van deixar aprendre A governar el volant I ara em tomba indomable Mai m'hi acostumaré Tampoc vull resignar-me Hauria d'estimar-me Començar a cuidar-me Ho he provat mil voltes I he fracassat totes I ara camine a les fosques Entre llops i papallones Un altre cop Empaitant respostes Un color, un rostre, Un pedaç de vida Que de sobte em toca I que m'il·lumina I em naix un vers als llavis Com un raig de sol Que s'endinsa per les venes Tendre i brutal Potser és un miratge Però m'és igual És una caiguda lliure Un allau de pau Una calma profunda Que em besa M'inunda Com tu quan tanque els ulls I et recorde encara Acaronant-me la cara Han passat tants anys Que ja no et pose rostre Però sempre et retrobe Quan et necessite No ho puc explicar Només ho visc I calle I t'estime I et trobe a faltar S'obrirà el mar Tremolarà la terra Seré un volcà De lava i fúria encesa Cobriré el cel De cendres i esperances I em fondré amb tu On habita l'aire On habita l'aire Només era un infant I els anys em cabien A les meues petites mans Encara em sobraven Uns quants dits per dibuixar La casa, el sol, l'arbre d'un demà Que mai no va arribar La vida ens sorprèn Amb bombes amagades És el que hi ha Condemnats a sobreviure Als cops i les pallisses Que ens deixen orfes Abandonats En paisatges nevats On el fred ens talla Ens paralitza Ens deixa inconscients Incapaços d'entendre Qui som nosaltres Entre capes de gel Jo intente escalfar la meua Alliberar-me, Trobar les flames Cosir les ales Aprendre a volar Tocar els astres Deixar un rastre Per poder tornar A voltar per barri Valorant el que em queda I no el que falta És complicat Però ho intente I arribe a casa Escric unes paraules Desordenades Gargotejades En una antiga llibreta Que explica qui sóc I m'ajuda a refugiar-me Com tu quan tanque els ulls I et recorde encara Acaronant-me la cara Han passat tants anys Que ja no et pose rostre Però sempre et retrobe Quan et necessite No es pot explicar Només ho visc I calle I t'estime I et trobe a faltar