Jo no estimo la por,
Ni la vull per a demà,
No la vull per a avui,
Ni tampoc com a record;
Que m'agrada els somrís
D'un infant vora el mar
I els seus ulls com un ram
D'illusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
Esborrar la por
Dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort,
Ni el seu pas tan glaçat,
No la vull per a avui,
Ni tampoc com a record;
Que m'agrada el batec
D'aquell cor que, lluitant,
Dóna vida a la mort
A què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
Oblidar la mort
D'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant,
Perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams,
Dient la veritat;
Que jo m'estimo el cant
De la gent del carrer
Amb la força dels mots
Arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
Que no és així
Des de fa tants anys
That's why I'm here
