Doctor

En Joan s'asseu a un banc, és un home com cal Ja en té.e 65 i per treballar no val L'han jubilat i ja té.e el pis pagat i ara cobra de la seguretat social I ja ningú li dirà doctor, ara serà un simple senyor I ja ningú li dirà doctor, ara serà un simple senyor I cada matí camina carrer avall Canvia diaris llegits, repassa el Santoral I tot mudat espargeix pa torrat mentre els coloms se'l van mirant Però mai ningú li dirà senyor No deixarà de ser el doctor Però mai ningú li dirà senyor No deixarà de ser el doctor Però mai ningú li dirà senyor No deixarà de ser el doctor Però mai ningú li dirà senyor No deixarà de ser el doctor Però mai ningú li dirà senyor No deixarà de ser el doctor Però mai ningú li dirà senyor No deixarà de ser el doctor