S'ha apagat el foc fred de mirada tèbia
S'ensorren els edificis al teu pas
I ha mort el cor de la guineu més jove
I les llàgrimes, les llàgrimes un mar
Digue'm on vas, terra trencada
Que la meva ombra dissecada
Vol saber
De reis, d'herois
De la magnificència de la mort
De sort
Dels aires dels poetes de debò
S'ha desfet el glaç calent amb comptagotes
S'ha submergit vergonyós l'icebreg
S'amaguen porucs els crancs rere les roques
I les llàgrimes són llàgrimes del cel
Digue'm on vas, terra trencada
Que la meva ombra dissecada
Vol saber
De reis, d'herois
De la magnificència de la mort
De sort
Dels aires dels poetes de debò
Digue'm on vas, terra trencada
Digue'm on vas, terra trencada
Digue'm on vas terra, trencada
