Els gegants de la ciutat (oli sobre tela)

En un menjador petitburgès Ni molt pobre, ni molt benestant A les boques, restes d'entremès Als estalvis l'olla fumejant Vicky, de somriure sempitern Des del marge esquerre, entrant a pla Xiuxiueja uns mots que mai sabrem A Rafel, el d'outfit tot texà Ell inclina el cap mirant Aurora A qui els gossos borden Que s'ha aixecat Admireu la tècnica a la roba La tensió en el braç Tan estirat La mà que, tota força Damunt del pectoral Controla la distància Domina un gegant, uh Montse, que confia en el progrés S'ha enfilat dalt d'un segon tità I li enfonsa un ganivet del peix Al clatell. Davant hi té Adrià El que parla lent que, per instint Tanca els ulls quan un colós immund Treu un gran alè de foc obrint Una línia diagonal de llum Llances d'or han travessat el ventre Dels cosins segons I es van amarant Terra i estovalles de sang negra Un gemega, l'altre Ha mort a l'instant Al centre, el nen que juga Amb els seus excrements És símbol de barbàrie De trampes de la ment, uh Amb extremitats com marbre blanc I, abraçant-la fins que ja no es mou Una fera indigna està trencant Ossos a Farners, la d'ulls de bou A la dreta, amb el cos estrafet Queda el monstre de cap de cavall Que ho contempla tot amb aire abstret Com qui es queda sol enmig d'un ball Hi ha un bufet, a punt, amb la panera Hi ha un tortell encara Embolicat Fotos del bateig a Bellaterra Un rellotge vell Un sofà entapissat Darrere la cortina Una ombra treu el cap Ens mira als ulls l'artista Que s'ha autoretratat Al balconet un ésser Alat empeny Daniel El que tot va voler-ho Cap a les parets del cel Radiants, rere els geranis Fogueres al carrer Dalt de la Torre Agbar Bufa un àngel trompeter, uh