Calma

Ja veig l'agulla del paller

amb uns prismàtics de paper,

a l'altra banda del turó

on les formigues saben més que jo.

Damunt la recta hi ha un camí

fet amb un llapis ben precís,

que em travessa tot el cos,

que se m'enreda fins al moll de l'os.

Mentre passa la calma

hi ha un canvi de llum i el carrer es fa més llarg.

L'ombra estira les passes del meu davant.

I a la pedra més alta

hi ha un home que resa els teus punts cardinals,

com qui llança paraules subliminars.

He vist passar tants oceans,

tants com arrugues hi ha a les mans,

cada viatge és un segell

cada batalla et fa un pèl més vell.

I encara bufa en espiral

aquell record del temporal,

aquella mena de sentit

que fa equilibris damunt dels meus dits.

Mentre passa la calma

hi ha un canvi de llum i el carrer es fa més llarg.

L'ombra estira les passes del meu davant.

I a la pedra més alta

hi ha un home que resa els teus punts cardinals,

com qui llança paraules subliminars.

I ara et queda ben lluny,

I amb la calma t'asseus

Passen vides i mires, mires

Passen dies i els mires, mires.