A Poc a Poc

Tot el que sóc ho he construït a pic i pala.

He pujat al cel i la pressa mha tret lescala.

Mirant amunt no he vist el que el camí regala

i sense voler mhe convertit en lhome bala.

El món sembala, s'en và la vida,

no tinc cap pressa, el temps la crida

ara que la paciència és la fruita prohibida,

maleïda flama que em crema lorgull.

Només vull mirar-te els ulls

si el que resta és mentida,

ara ja li he pres la mida a aquesta vida.

Si tasseus amb mi, a escoltar-la vora el foc,

farem que passi a poc a poc la nit.

Que no fugi de mi la calma.

Busco un refugi en pau dins del meu cor.

Jo seré ric si el temps és or,

si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

Ha embogit lesperança i la guardo en una caixa

perquè mha dit la pluja que tot el que puja baixa.

He deixat a les muntanyes la enyorança adormida

perquè lànima és viatge, és un adéu i una ferida.

Com un tratge fet a mida, cicatritza lamistat.

Shan obert de bat a bat totes les portes de la vida,

tan atrevida, tan bel·licosa, tan fugitiva,

tan deliciosa, tan addictiva,

tan punyetera i divertida,

no vull córrer gaire ja li he pres la mida.

Només vull mirar-te els ulls

si el que resta és mentida,

ara ja li he pres la mida a aquesta vida.

Si tasseus amb mi, a escoltar-la vora el foc,

farem que passi a poc a poc la nit.

Que no fugi de mi la calma.

Busco un refugi en pau dins del meu cor.

Jo seré ric si el temps és or,

si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

No es pot traçar una línia a sobre de laigua.

No es pot treure de laire el ritme que balla el món.

Viu, com dos amants que es despullen a poc a poc

en un ball despurnes de foc.

Que no fugi de mi la calma.

Busco un refugi en pau dins del meu cor.

Jo seré ric si el temps és or,

si és or, tu ets el tresor del meu reialme