Les Onades

Els ulls cansats

de dormir sense descans

no he pogut veure més enllà dels somnis

He mirat sense descans

el pas del temps que està aturat

m’espero a l’altre costat de mi a que arribi una onada

que em mulli els peus d’aigua fresca i salada

i em tregui tots els mals que tinc que em penso que me’ls

he inventat

Escriure des del dolor, se’m fa pesat i em fa por

em sembla que les veus que em parlen no són jo

tocar-me la ferida, veure com s’escampa

el cos em crida que està en guerra amb el meu cor

se m’escapa la bonicor que és una font

d’obtenir maneres per guanyar-me el meu perdó

plorant per les cantonades s’en va

vull mossegar-me l’alè i deixar-la volar

M’agrada que m’agradin m’agrada agradar

enmig de la neurosi m’oblido de mi i em trobo a faltar

Deixant-me gronxar no trobo l’equilibri

però m’adapto al que calgui

per no caure massa avall

mmmmmmmmm

Totes estem boges des de la obvietat obscena ho dic,

vull salvar i salvar-nos i fer el que calgui

per integrar-nos en la pròpia pell i no afogar-nos

amb la sang al cap d’estar al revés i cap per ‘vall

Lluny de la llum que fa crèixer les plantes i les flors

s’hi amaga la vida que està tremolant en un racó

no pot triar-me perquè li confón la meva veu llunyana

que insulta, s’enfada i vomita “profana”

Tota aquesta bogeria insana que tinc dins

em parla en forma de mil veus que no callen mai

que no puc aturar, que és alta i robusta com els pins

que em conforma i em ressegueix tots els meus confins

A prop de la foscor fa por però hi estic calentona

perquè em bressola des de nena va amb mi tóta l’estona

com li dic que no la necessito més?

quan hagi d’aterrar el vol com ens ho farem?

El cap dins del mar

dins l’aigua pensant

què hi ha a l’altra vora