Monstres i Gegants

Trobar tresors a les butxaques oblidades O despertar-me quan encara em queden hores La clau de casa que apareix a la primera Un dia d'estiu amb aigua fresca a la nevera Està esperant-me l'ascensor amb un somriures La multa que no aplega i el match en el Tinder Els cinc minuts que allargue cada matinada Una cançó a la dutxa ben desafinada I ara és l'hora de fer fora monstres i gegants! Seràs la veu d'eixe Poble que crida Que es deixa la vida, que mira endavant Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps Serem l'exercit que no vol la guerra Que cuida la terra que endolça la mar Serem el tro que farà despertar La ràbia del "no passaran!" Passar la nit pegant-li a la filosofia Obrir la porta i escoltar "hola, bon dia!" Cançó que mai s'acaba per la carretera Pegar-li foc a mitges prop de l'Albufera Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar Alçar-se tard i conjugar sense pensar Dissabte que comença a l'hora de dinar Diumenge de resaca amb ganes de tornar I ara és l'hora de fer fora I ara és l'hora de fer fora monstres i gegants! Seràs la veu d'eixe Poble que crida Que es deixa la vida, que mira endavant Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps Serem l'exercit que no vol la guerra Que cuida la terra que endolça la mar Serem el tro que farà despertar La ràbia del "no passaran!"