Millor amb ell

De cop tot m’ha fet posar tan trist i

Tot se m’ha fet tan feliç de sobte

Tot deu ser perquè t’he vist i si t’he vist

Lo demés què importa

I ara el món em sembla tan bonic i

La meva pobra vida tan torta

Ai, ai, ai

Perquè no era l’hora, no estava previst

Que l’amor d’imprevist em truqués a la porta

I he deixat que entri amb força que inundi la casa

I que faci volar amunt els ocells

Perquè els miris com giren i et faci amb el dit

Piruetes a dintre del palmell

Fins que oblidis que has de tornar a casa de nit

I que avui potser no tenim remei

Però no em facis cas

Perquè els dos ja sabrem que estaràs

Millor amb ell

Ja veus com porto la meva vida

Que soc un burro, un immadur i un vago

Te n’aniràs amb el noi que t’estima

O el que s’ofega amb el penúltim trago

No vull que em miris amb els ulls que em mires

No vull que tot això se’ns posi raro

Ai, ai, ai

Què faré amb aquests llaços que ens tenen lligats

Si l’amor ha arribat, jo li obriré els dos braços

Per poder abraçar amb força tot aquest neguit

Que sé que alguna nit t’inunda el cervell

Perquè em diguis rient que només som amics

Mentre em busques els ulls entre el serrell

I parlem en el nostre llenguatge prohibit

Que parlem sense parlar i t’entendré

I sé que m’entendràs

Però els dos entendrem que estaràs

Millor amb ell

Ai, ai, ai

I ara és tot tan perfecte i tan equivocat

Quan l’amor ha arribat, jo li he obert la finestra

I he deixat que entri a casa, que assequi la roba

I que ens faci remolins als cabells

Perquè estiguis tranquil·la i et pugui llegir

Un futur a les línies del palmell

Que ens expliqui que avui serà la nostra nit

I que som així, no tenim remei

Però deixa’m anar el braç

Perquè els dos ja hem entès que estaràs

Millor amb ell