Quan no tenia més esperances,
Quan el meu cau només era l'oblit,
Només bevia aquest vi aspre
Del més obscur raïm.
Tu vares dir-me unes paraules
Que em van tornar als meus petits abrils.
Amada, amada em deies, i el sol fugia
Gelós d'aquelles nits.
Amb la tendresa m'acariciaves;
La meva pell volava com un crit
Perquè somniava amb les paraules
Que mai no em vares dir.
Vas apagar-te com un capvespre.
Jo vaig tornar al cau dels meus oblits
On m'esperava un vi més aspre:
La teva veu fugint.
Només deu dies varen bastar-te
Per a emmudir, amat, amat
Ara ets un eco que no em contesta.
Amat, adéu, amat.
