Cultura D'è-dips

(Crisi dels refugiats, Europa com els Dips de Tivissa complint el mite d’Edip)

En la terra forjada pel foc i pel vent

Un udol reclama el seu lloc al present

Acollida activa per la bèstia creixent

L’atavisme desperta d’un llarg inconscient

Un record s’esfuma al fons del canal

El teu gos m’ataca, no hi ha sègola d’aval

La cultura crema mentre l’oblit va cantant

Èxode inútil, pluja de mort i de sang

LA VIDA DEL MITE NO ENTÉN EL DOLOR

S’ENRIQUEIX I S’ENGREIXA SENSE CAP PUDOR

PENSANT AMB LES CRIES DELS SEUS GRANS AMICS

PER OBLIDAR EL PATIMENT PORTES ENDINS

DE DALT LES CARENES AL FONS ANCESTRAL

L’ACOLLIDA ÉS NUL·LA I LA SANG VA AVANÇANT

CICATRIU A LA VIDA, PENSAMENTS ANHELATS

SI NO HO PAREM ARA EN SORTIREM TOTS MALPARATS.

Els vells llaguts solquen entre ribes i cors

Segur no recorden el soroll dels voltors

Sentiment d’esperança bevent tot d’incolors

La mort és segura a les ciutats dels nous llops