Les cosines

A l'estació, un vespre de juliol, Els va preguntar el nom, Tot i que ja el sabia. Va carregar maletes i regals, Va deslligar els cavalls, Arribaven les cosines. En el sopar se'l van quedar mirant: A estones estàs bé, Però dius massa tonteries. Durant el ball van prendre'l de la mà: Ens han dit que hi ha un riu I ens han dit que tu hi guies! Oh! La lluna és un llop que campa pels camins Platejant el sotabosc. Tres ombres sense pantalons saltaran per comprovar Com està l'aigua del gorg! I estava bé! I s'ha de dir que estava bé! Quan va voler parlar D'un amor que ell tenia. El primer sol els va assecar les pells. "Quan tot sigui menys greu -van dir- I dramàtic, ens avises...". A l'estació, un vespre de juliol, Va pronunciar el seu nom I va empassar saliva. La vida ha estat cruenta i fugaç Però com passar-ho bé, noi Ho sabien les cosines. Ho sabien les cosines, Ho sabien les cosines, Ho sabien les cosines, Ho sabien les cosines, Ho sabien les cosines, Ho sabien les cosines, Com passar-ho bé, company, Ho sabien les cosines.