Sempre T'estim

Un sol que brilla radiant.

Dibuixa una silueta de roques que neixen enmig de la mar.

I tu nedant en pilotes com una sirena que m’està cridant.

Amb una melodia que em convida a entrar, que m’obliga a entrar.

Enamorat del teu cant.

Vaig acursant la distància navegant a màxima velocitat.

Ignorant que només som un animal que te dificultats per nedar.

Diga’m covard. Però he tornat a saltar. He tornat a saltar.

Encara que no t’ho dic sempre, t’estim.

Però el meu cap segueix donant voltes.

Encara que no t’ho dic sempre, vull fer-te feliç.

Però el meu cor s’escapa.

Tots els camins que he cercat,

M’han duit a creure que no hi ha destí que no sigui ben al teu costat,

Puc desviar-me però sempre acab enredat entre les teves mans,

Una bendició que a la llarga m’acaba matant. Però ja m’és igual.

Podria morir mil vegades si és,

amb tu enfontsant-me a la profunditat on no puc respirar.

No sé si ho saps: jo no sé nedar, i segueixo aquí, ben al teu costat. Rodejat de mar.

Encara que no t’ho dic sempre, t’estim.

Però el meu cap segueix donant voltes.

Encara que no t’ho dic sempre, vull fer-te feliç.

Però el meu cor s’escapa.