Les mosques

Reconec que penso en mi

més del que jo voldria.

Però als matins

en el lloguer i perquè

soc més mon pare cada dia.

Si m'he fet gran perquè bec tant

si algunes nits només vull companyia,

no queda món, només amics

lletres d'amor i odiar la policia.

Però si les mosques viuen dos dies

doncs quina sort que estem tenint.

Fa temps que torno a estimar la vida,

fa temps que tot té més sentit.

I si l'amor em mata, que sempre em passa

i la por em torna al neguit.

I si les mosques viuen dos dies

doncs quina sort que estem tenint.

I si la sort ve presumida

i se'n va d'ora pel matí.

Si no ets tan bo pel que somiaves

i ho has pensat tota la nit.

Hi ha dies que amaguen miracles,

migdies per veure'ns i amors per venir.

I tardes, diumenges i el Barça,

vespres d'estimar-se i després sortir.

Podríem sortir.

Però si les mosques viuen dos dies

doncs quina sort que estem tenint.

Fa temps que torno a estimar la vida,

fa temps que tot té més sentit.

I si l'amor em mata, que sempre em passa

i la por em torna al neguit.

I si les mosques viuen dos dies

doncs quina sort que estem tenint.

I si l'amor em mata, que sempre em passa

i la por em torna al neguit.

I si les mosques viuen dos dies

doncs quina sort que estem tenint.