Els Vells Amants

Els seus cabells el temps ha tornat blancs. Les seves mans, nervioses i arrugades. Els seus cabells el temps ha tornat blancs, I un xic més trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat, (Si els costums que segueixo ho permeten). S'estimen com jo voldria ser estimat, Quan la esperança comenci a estar seca. I s'agafen les mans, Els vells amants. I recorden, com ahir, Les flors que van collir. I s'agafen les mans Els vells amants. Es miren i ho saben tot, No els cal dir res, cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps, Amb el retrat que a la pared penja. On els vells viuen es va aturar el temps, Després que es varem casar aquell diumenge. La ràdio antiga i el rellotge gran I el cobretaula carregat de randes. La ràdio antiga i el rellotge gran, Que encara sona d'hora en hora amb mandra. I s'agafen les mans, Els vells amants. I es bressolen cada nit Com dos infants petits. I s'agafen les mans Els vells amants. I es pregunten: Estàs bé? Avui no et fa mal res...? I per Sant Jordi ell li compra una rosa, Embolicada amb paper de plata. I per Sant Jordi ell li compra una rosa, Mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa. I pels carrers s'han perdut els amants, Amb una flor i la seva tendressa...