El Fill Del Rei

El fill del rei s'ha anat fent gran

i el dia que es mor el seu pare

han enterrat un home vell

i a ell li han posat corona i capa.

I ara tots li diuen rei

i li fan llargues reverències.

L'omplen de flors, de compliments

i de paraules de respecte.

Però de lluny, quan ell no hi és,

parlen del gran rei, el seu pare:

“En canvi aquest és un marrec”.

“El deure li és inabastable”.

Silenci tots! Que arriba el rei.

Fem-li una llarga reverència.

Tirem-li flors, diguem-li que és

mescla d'encant i de saviesa.

La gran corona li tapa els ulls,

el ceptre d'or li pesa massa

i és tan baixet que per allà on va

duu arrossegant la llarga capa.

Com un joguet que ha estat vestit

amb les robes de qui jugava.

Com un ninot que ha estat vestit

amb les robes de qui jugava.

Com si al gener pogués florir

una flor per cada solapa.

Com si bastés un sol llumí

per escalfar tota una casa.