Empatia total

Plou i una gota cau, una, individual

Penja de cornises, es perd dins d'un bassal

Tu t'ajups, pretens pescar-la com qui atrapa un peix

Et penses que s'esmuny, però la gota ja no hi és

T'aixeques i adverteixes que des del clavegueram

Va vessant un riu de dits, un corrent de peus i mans

Venen a la teva primera comunió

Et porten el plaer de no saber què ets tu i què no!

I et fan caure i ja rodoles, jo m'espero més avall

Farcit de punts de vista i de miralls!

Sents l'ànima liquant-se? Serem dos afluents

I un remolí ens farà rodar com una sola ment quan

Vindrà! Vindrà l'Empatia Total!

La clau que obrirà els tresors dels altres caps!

Vindrà! Serà l'Empatia Final!

Avui em detestes, demà em diràs germà... Germà!

Ja ets menys tu i més nosaltres –t'hi aniràs acostumant–

Vine a jeure abocat a la gran olla universal

On no es sent pena –o es sent tota–, on no és possible estar content

O embogeixes d'alegria de passeig, mirant la gent

Ja no té sentit l'enveja, ni cap generositat

Ja es fa insuportable la vergonya del privilegiat

Tens uns ulls calidoscòpics, ets molt jove, ets molt vell

Veus les mans que branden el punyal esgarrinxant la pròpia pell!

Per fi, aquella carícia que reserves pels teus fills

Confortarà el teu pitjor enemic

Tingue'n cura que si, en mala hora, cau i es trenca un os

Ara un blau psicosomàtic et travessarà el cos!

Vindrà! Vindrà l'Empatia Total!

Un goig! Una commoció espiritual!

Vindrà! Serà l'Empatia Final!

Avui em detestes, demà em diràs germà... Germà!

Llavors hauràs entès que no ets tan diferent de mi

Llavors hauràs vist víctimes abraçant el seu botxí

Llavors sabràs que dormirem juntets el son etern

O combustionarem plegats en el mateix infern

Ara fes cas i torna a casa, endreça, fes un foc

Que vingui la família, sopeu, proposa un joc

Busqueu set diferències entre un pobre animaló

Indefens i la grandesa d'una civilització

O entre una bella simfonia que corprèn la humanitat

I un interval de quinta en un teclat ben temperat

Busca el bategar del món en l'electricitat d'un vers

I en un brot de branca borda l'infinit de l'univers!

Plou i una gota cau, una, individual

Penja de cornises, es perd dins d'un bassal

Tu t'ajups, pretens pescar-la com qui atrapa un peix

Et penses que s'esmuny, però la gota ja no hi és