En el Nom de la Mare

El diluvi queia damunt del capó,

tan hipnòtic contra el parabrisa.

S'inundaven fàbriques i connexions,

tenia esteses totes les camises.

Sempre em passa el mateix, joder!

Vaig baixar del cotxe,

vaig tancar de cop.

Ningú a prop, ningú a la llunyania.

Intentava entendre-ho sense gaire sort.

Només aigua, i l'aigua insistia.

Sempre em passa el mateix,

però aquest cop era més.

En el nom de la mare,

una escena tan transcendental,

que em mullava i mullava,

i corrien tots els animals.

Saquejaven estrelles

per si no en tinguessin dins del mar.

El nivell de líquid

ja era a mig camal.

El meu pes es relativitzava.

Una escata es feia lloc en una mà

I jo, atònit, només la mirava.

Sempre em dic el mateix,

però aquest cop no em dic res.

En el nom de la mare,

una imatge tan descomunal.

Aquell sostre de marbre

desplomant-se damunt del meu cap.

Van sortir-me unes brànquies,

I he de dir-vos que em va semblar normal.

En el nom de la mare,

va ser bíblic, va ser colossal.

Jo nedava i nedava,

era lliure com no ho he estat mai.

Podeu creure o no creure,

però és per això us explico que he fet tard.