Barcelona S'il·lumina

Separats tiren la canya Prop de la plaça d'Espanya Hipsters amb barba i ulleres S'han perdut per les cotxeres Apareixen quan és fosc Els llauners ambulants I un camell fa l'agost A l'estació de Sants Exbolingues reciclats Disfressats de runners Periodistes cremats Que viuen de fer banners Arribant a Ciutat Vella Cantautors que ja no canten I a la porta de l'Ovella Quatre guiris no s'aguanten Aturats amb tres carreres "Enxufats" que només cobren Regalets per les "aceres" Jubilats que maniobren Policia a un carreró Ara ha perdut el control Amb un grup de percussió Prop de la plaça del Sol Perquè tombin els turistes La rambla l'han tunejat Ja no queden artistes Els músics han marxat Quatre "xinos" fent retrats Canaletes ja s'allunya I no queden indignats A la plaça Catalunya Quan es fan foscos els dies I deixem de ser esclaus Les tristors són alegries I obrim portes sense claus Quan es mor la rutina En un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina Quan et tinc al meu costat La de la Setmana Tràgica La que odia l'extraradi La que viu una nit màgica Un dimecres a l'estadi La bonica, la insalubre La de l'ambient de l'Arena La que un 12 d'octubre Sent vergonya aliena La dels clubs acollidors La que adora les gavines I crema contenidors I destrossa les cabines No hi ha cap respecte Per la música en directe I no tenim projecte Per donar-li vida Quan es fan foscos els dies I deixem de ser esclaus Les tristors són alegries I obrim portes sense claus Quan es mor la rutina En un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina Quan et tinc al meu costat Uns turistes alemanys Al bressol del mestissatge Amb barrets de mexicans Van buscant algun massatge I al caòtic barri Gòtic Uns nens amb monopatí Van buscant algun narcòtic Per arribar al dematí Quan es fan foscos els dies I deixem de ser esclaus Les tristors són alegries I obrim portes sense claus Quan es mor la rutina En un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina Quan et tinc al meu costat Quan es fan foscos els dies I deixem de ser esclaus Les tristors són alegries I obrim portes sense claus Quan es mor la rutina En un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina Quan et tinc al meu costat Quan es fan foscos els dies I deixem de ser esclaus Les tristors són alegries I obrim portes sense claus Quan es mor la rutina En un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina Quan et tinc al meu costat